Agentes de la autoridad vs derechos humanos
La Xarxa Dret i Presó considera que la decisió, aprovada amb àmplia majoria al Parlament, juga en contra de l’objectiu rehabilitador que ha de tenir el sistema penitenciari. La presumpció de veracitat reconeguda al personal de règim interior i de tractament és una de les principals preocupacions davant el canvi normatiu, que les organitzacions ja han posat en coneixement del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura
DIRECTA.CAT. (MERITXELL RIGOL). FOTOGRAFÍA: PIXABAY. Catalunya és el primer territori de l’Estat espanyol en reconèixer el personal funcionari de les presons com a agents de l’autoritat. Un canvi –aprovat fa una setmana per àmplia majoria parlamentària– que segons alerta la Xarxa Dret i Presó comporta aplicar un model “més policial que rehabilitador” i contravé, així, l’objectiu atribuït legalment al sistema penitenciari.
L’advocada Núria Sastre, membre de la comissió de drets humans i del grup de treball de salut mental i presons de l’entitat Justícia i Pau, remarca que, fins ara, la consideració d’atemptat contra l’autoritat estava prevista davant de faltes greus, i troba problemàtic que operi també davant d’altres conflictes. “Hi ha el perill que una discussió o demostració de disconformitat es pugui interpretar com a falta contra l’autoritat, és a dir, com una infracció penal, que pot implicar una condemna que vulgui dir estar més temps privat de llibertat. I això podria afectar qualsevol persona interna que tingui un esperit més reivindicatiu”, detalla la lletrada.
la Llei de modificació del Decret legislatiu 1/1997, que introdueix el canvi, ha comptat amb 103 vots, del PSC –que va presentar la proposta–, Junts, PP, Vox i Aliança Catalana. En contra, ha tingut els 27 d’ERC, Comuns i CUP, que havien presentat una esmena a la totalitat conjunta. La decisió, d’acord amb el text aprovat, es fonamenta en “donar seguretat i protecció jurídica” al personal tant de règim interior dels centres penitenciaris com també al de rehabilitació, com ara treballadores socials, educadores o psicòlogues. Dues esmenes de Junts van fer-hi incloure aquestes professionals. Les esmenes per incloure el personal laboral, no funcionari, van quedar rebutjades.
Les organitzacions de la xarxa troben problemàtic que s’hagi estès l’equiparació d’agents de l’autoritat també al personal de tractament, amb funcions que no són de vigilància disciplinària, perquè pot jugar en contra de la confiança de les persones que compleixen condemnes i, de la mà, afeblir les intervencions que s’hi basen.
La Xarxa Dret i Presó adverteix en la modificació legal un gir “regressiu” del sistema penitenciari català: “Debilita i devalua el caràcter civil del funcionariat penitenciari, tant de règim com de tractament, que havia estat una conquesta de la llei penitenciària de 1979, que superava el caràcter militar-policial de la dictadura”, exposa Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB).
“Policialització” que pot agreujar abusos
Les organitzacions de la Xarxa Dret i Presó –formada per Alerta Solidària, Arrels Advocats, Associació de Famílies de Presos a Catalunya, Observa-Associació pel monitoratge del sistema penal, IACTA cooperativa d’advocades, l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, a més de Justícia i Pau i l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB– mostren preocupació per la presumpció de veracitat del funcionariat que s’introdueix, i per una consegüent “pèrdua de presumpció d’innocència” de les persones internes: “Debilita la ja debilitada possibilitat dels presos de fer al·legacions en casos de baralles i maltractaments”, alerta Rivera.
És una de les conseqüències que ha dut les organitzacions a traslladar la seva denúncia de “policialització” del sistema penitenciari català a la Síndica de Greuges i al Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT).
En un recent informe sobre Catalunya, el CPT ha expressat preocupació arran de denúncies de maltractaments i ha instat a abolir les contencions mecàniques als centres penitenciaris. “Dins de la presó ja hi ha moltes maneres de castigar les persones privades de llibertat, com ara els aïllaments o les contencions mecàniques; maneres de castigar que estan reservades a incidents molt greus, però que s’apliquen amb molta lleugeresa”, assenyala Sastre, que expressa preocupació per un ús “abusiu i indegut”, ara també, del reconeixement d’agent de l’autoritat.
Una falta disciplinària, fins ara sancionada per la Llei Penitenciària, podrà ser sancionada penalment, com un delicte d’atemptat contra l’autoritat. El fet que això passi només a Catalunya suposa una “greu desigualtat”, segons critica el catedràtic de Dret Penal Iñaki Rivera: “Equiparar els funcionaris penitenciaris als Mossos d’Esquadra, com a Itàlia hi ha el cos de policia penitenciària, va en contra de la llei penitenciària estatal, i davant el mateix fet, hi haurà sancions diferents, segons si ha tingut lloc a Barcelona o ha tingut lloc a Saragossa”, explica.
Sortides a la desprotecció
El que és denunciat per les organitzacions de drets humans com una “regressió” del sistema penitenciari català, ha estat celebrat com un assoliment pels sindicats del sector. La demanda d’equiparació a agents de l’autoritat ha estat a primera línia des de fa anys i va agafar una forta empenta arran de l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric Núria López, a mans d’un intern, al març farà dos anys.
Arran del feminicidi, la Síndica de Greuges de Catalunya va detectar errors i omissions per part del centre penitenciari: el fet que l’home que treballava a la cuina amb Núria López estigués complint condemna per l’assassinat d’una dona i la seva manca de voluntat d’adherir-se als tractaments proposats relacionats amb el crim, haurien d’haver “posat en alerta l’Administració”, segons el diagnòstic que en va fer la Síndica. “Espanya és un dels països europeus amb una taxa d’homicidis més baixa i, per tant, un condemnat com el del cas de Mas d’Enric hauria de tenir una atenció i un seguiment especials, sobretot si ha renunciat al tractament”, concloïa…….
Sigue la noticia en DIRECTA .CAT.
Organizaciones por los derechos humanos en alerta por la equiparación del funcionariado de prisiones a agentes de la autoridad
La Red Derecho y Prisión considera que la decisión, aprobada con amplia mayoría en el Parlament, juega en contra del objetivo rehabilitador que debe tener el sistema penitenciario. La presunción de veracidad reconocida al personal de régimen interior y de tratamiento es una de las principales preocupaciones frente al cambio normativo, que las organizaciones ya han puesto en conocimiento del Comité Europeo por la Prevención de la Tortura.
Cataluña es el primer territorio del Estado español en reconocer al personal funcionario de las prisiones como agentes de la autoridad. Un cambio –aprobado hace una semana por amplia mayoría parlamentaria– que según alerta la Red Derecho y Cárcel conlleva aplicar un modelo “más policial que rehabilitador” y contraviene así el objetivo atribuido legalmente al sistema penitenciario.
La abogada Núria Sastre, miembro de la comisión de derechos humanos y del grupo de trabajo de salud mental y prisiones de la entidad Justícia i Pau, remarca que, hasta ahora, la consideración de atentado contra la autoridad estaba prevista ante faltas graves, y encuentra problemático que opere también ante otros conflictos. «Existe el peligro de que una discusión o demostración de disconformidad se pueda interpretar como falta contra la autoridad, es decir, como una infracción penal, que puede implicar una condena que quiera decir estar más tiempo privado de libertad. Y esto podría afectar a cualquier persona interna que tenga un espíritu más reivindicativo», detalla la letrada.
La Ley de modificación del Decreto legislativo 1/1997, que introduce el cambio, ha contado con 103 votos, del PSC –que presentó la propuesta–, Junts, PP, Vox y Aliança Catalana. En contra, ha tenido los 27 de ERC, Comuns y CUP, que habían presentado una enmienda a la totalidad conjunta. La decisión, de acuerdo con el texto aprobado, se fundamenta en “dar seguridad y protección jurídica” al personal tanto de régimen interior de los centros penitenciarios como también de rehabilitación, como trabajadoras sociales, educadoras o psicólogas. Dos enmiendas de Junts hicieron incluir a estas profesionales. Las enmiendas para incluir al personal laboral, no funcionario, quedaron rechazadas.
Las organizaciones de la red encuentran problemático que se haya extendido la equiparación de agentes de la autoridad también al personal de tratamiento, cuyas funciones no son de vigilancia disciplinaria, porque puede jugar en contra de la confianza de las personas que cumplen condenas y, de la mano, debilitar las intervenciones que se basan en ellas.
La Red Derecho y Prisión advierte en la modificación legal un giro «regresivo» del sistema penitenciario catalán: «Debilita y devalúa el carácter civil del funcionariado penitenciario, tanto de régimen como de tratamiento, que había sido una conquista de la ley penitenciaria de 1979, que superaba el carácter militar-policial de la dictadura», expone Derechos Humanos de la Universidad de Barcelona (UB).
«Policialización» que puede agravar abusos
Las organizaciones de la Red Derecho y Cárcel –formada por Alerta Solidaria, Raíces Abogados, Asociación de Familias de Presos en Cataluña, Observa-Asociación para la monitorización del sistema penal, IACTA cooperativa de abogadas, el Instituto de los Derechos Humanos de Cataluña y el Centro para la Defensa de los Derechos Humanos Irídia y además de Justicia y Paz UB– muestran preocupación por la presunción de veracidad del funcionariado que se introduce, y por una consiguiente “pérdida de presunción de inocencia” de las personas internas: “Debilita la ya debilitada posibilidad de los presos de realizar alegaciones en casos de peleas y malos tratos”, alerta Rivera.
Es una de las consecuencias que ha llevado a las organizaciones a trasladar su denuncia de “policialización” del sistema penitenciario catalán a la Síndica de Greuges y al Comité Europeo por la Prevención de la Tortura (CPT).
En un reciente informe sobre Catalunya, el CPT ha expresado preocupación a raíz de denuncias de malos tratos y ha instado a abolir las contenciones mecánicas en los centros penitenciarios. «Dentro de la cárcel ya hay muchas maneras de castigar a las personas privadas de libertad, como los aislamientos o las contenciones mecánicas; modos de castigar que están reservados a incidentes muy graves, pero que se aplican con mucha ligereza», señala Sastre, que expresa preocupación por un uso «abusivo e indebido», ahora también, del reconocimiento de
Una falta disciplinaria, hasta ahora sancionada por la Ley Penitenciaria, podrá ser sancionada penalmente como un delito de atentado contra la autoridad. El hecho de que esto ocurra sólo en Catalunya supone una «grave desigualdad», según critica el catedrático de Derecho Penal Iñaki Rivera: «Equiparar a los funcionarios penitenciarios en los Mossos d’Esquadra, como en Italia está el cuerpo de policía penitenciaria, va en contra de la ley penitenciaria estatal, y ante el mismo hecho, habrá sanciones diferentes, según Barcelona explica.
Salidas a la desprotección
Lo que es denunciado por las organizaciones de derechos humanos como una «regresión» del sistema penitenciario catalán, ha sido celebrado como un logro por los sindicatos del sector. La demanda de equiparación a agentes de la autoridad ha estado en primera línea desde hace años y cogió un fuerte empujón a raíz del asesinato de la cocinera de Mas de Enric Núria López, a manos de un interno, en marzo cumplirá dos años.
A raíz del feminicidio, la Síndica de Greuges de Catalunya detectó errores y omisiones por parte del centro penitenciario: el hecho de que el hombre que trabajaba en la cocina con Núria López estuviera cumpliendo condena por el asesinato de una mujer y su falta de voluntad de adherirse a los tratamientos propuestos relacionados con el crimen , hizo la Síndica . «España es uno de los países europeos con una tasa de homicidios más baja y, por tanto, un condenado como el del caso de Mas de Enric debería tener una atención y un seguimiento especiales, sobre todo si ha renunciado al tratamiento», concluía………………………….
Enlace
