Skip navigation.

M.I. Colegio de Abogados de PamplonaM.I. Colegio de Abogados de Pamplona
M.I. Ilustre colegio de abogados de pamplona
Derecho penitenciario
Bibliografía Centros penitenciarios Enlaces
La WebPresentaciónNormativaJurisprudenciaOrganismos internacionalesDoctrinaEncuentrosNoticias
Derecho Penitenciario > Noticias

Noticias

L'Estat espanyol vulnera els drets sanitaris de les persones preses

13 de septiembre de 2018

La legislació vigent a l’Estat espanyol ordena al poder executiu transferir les competències sanitàries dels centres penitenciaris –actualment dependents del Ministeri de l’Interior– a les comunitats autònomes, per així oferir un servei de qualitat i igualitari a totes les persones. A dia d’avui, només Catalunya i el País Basc han integrat les competències dins de la xarxa de salut autonòmica

LA DIRECTA.CAT (VICENT ALMELA).- L’article 208.1 del Règim Penitenciari de l’Estat espanyol, aprovat en 1996, regula que “a tots els interns sense excepció se’ls garantirà una atenció mèdic-sanitària equivalent a la dispensada al conjunt de la població”. Des de 1986, l’administració penitenciària és l’encarregada de l’atenció primària dins de les presons –amb un equip mèdic fixe i un periòdic–, i el Sistema Nacional de Salut (SNS) s’encarrega de l’atenció especialitzada dels interns, segons els convenis fixats amb cada comunitat autònoma. Un dels problemes del model és que l’atenció primària queda en mans de la Secretaria General d’Institucions Penitenciaries (SGIP), que depèn del Ministeri d’Interior espanyol i, per tant, els serveis sanitaris es veuen limitats a criteris que depenen de convenis pressupostaris, de la seguretat del centre o de l’ordre regimental, en lloc de basar-se en criteris mèdics. Això es tradueix en què molts cops un metge ha d’obeir un superior jeràrquic –que no és sanitari, o que una plaça no es cobrisca immediatament, com ha passat recentment a la presó de Dueñas (Palència), on s’han quedat sense metge de nit durant vàries setmanes amb una població reclusa de vora 1.000 persones.

L’any 2003, en un clima de mobilitzacions socials per aconseguir un sistema de salut universal igualitari per a tothom, el Congrés espanyol aprovava la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, que obligava el govern, entre altres mesures, a transferir els serveis sanitaris dependents d’Institucions Penitenciàries a les comunitats autònomes en un termini de divuit mesos. Passats quinz anys de l’aprovació de la llei, i després de vàries mocions presentades per diferents forces polítiques per la seva aplicació efectiva, només Catalunya i el País Basc han transferit les competències al seu sistema de salut autonòmic.

Des de l’Asociació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA, per les seves sigles en castellà) fa més de vint anys que es denuncia la constant vulneració dels drets sanitaris que pateixen les persones preses –que també estan reconeguts en els articles 14 i 43 de la Constitució espanyola– i que el servei mèdic dins de les presons de l’Estat espanyol, que afecta actualment més de 50.000 persones, hauria d’estar regulat per la mateixa administració sanitària que presta el servei a la ciutadania que es troba en llibertat. Segons Francisco Miguel Fernández, membre de l’àrea de presons de l’APDHA, “not pot ser que les competències sanitàries de cap persona depenguen del Ministeri d’Interior, que prioritza la vigilància i la seguretat de l’Estat a l’atenció sanitària de les persones”, i explica que està demostrat que, quan es fa la transferència de les competències mèdiques al Sistema de Salut de les comunitats autònomes, aquestes condicions milloren considerablement. Daniel Zulaika Ariestegui (encarregat de la integració de la sanitat penitenciària al sistema públic sanitari basc) explicava aquest procés de transició en unes jornades organitzades pel Defensor del Poble Andalús, celebrades l’any 2016 a Sevilla: “la integració es va realitzar en menys d’un any, funciona bé i s’adapta als objectius. Estar dins del sistema comunitari permet la participació dels professionals en les mateixes condicions laborals i ser conscients de tots els canvis i avanços que es produeixen en sanitat. És evident que és un canvi beneficiós per tota la societat i especialment per la salut de les persones”.

 

(TEXTO COMPLETO EN PDF ADJUNTO)

Más información

© M. I. Colegio de Abogados de Pamplona - Iruñeko Abokatuen Elkargo T. Arg. - Avenida del Ejército, 2 - Planta 10ª, 31002 Pamplona